Altres
Feynman explica l’experiment de la doble escletxa
MQ i llum polaritzada (vídeo divulgatiu 3blue1brown)
Some cooking recipes on quantum mechanics (apunts introductoris)
Nsq
Recursos que poden ser útils
Oscil·lador Harmònic
Tot són operadors ()
Algunes propietats
Bla bla [no m’ha donat temps, algo rollo i més coses]
Normalització
I per tant
Expressions matricials dels operadors quan estem en la base
Tenim que o que …
Operador moment i tal
Ja ens podem imaginar les matrius que serien (en la base |n>)
El límits clàssic, estats coherents
Per tenim
En el límit clàssic i
Teorema d’Ehrenfest (es compleix per qualsevol estat)
Per —> .
“Energia més gran segur que és clàssic” Incorrecte. Ser més gran o tenir més energia no implica no ser quàntica (superconductors, etc.). Té més a veure amb l’acció.” En el límit clàssic no es comporta com un oscil·lador clàssic.
Nota, ara i (minúscules) són les variables clàssiques, no pas operadors.
Si obtenim
En el límit clàssic .
Mirem
Recordem
Si
Bla bla bla
A partir de (1) i (2) volem veure que
Ns com arribem a
Determinació de
Bla bla
I també
I arribem a
Matrius de Pauli i tensors de rang 3
Coeficients de Clebsch Gordan


Demos vàries que poden caure a les qüestions
Recopilar-les d’exàmens d’anys anteriors
Extra
Emergència d’objectes clàssics
Imaginem que tenim una xarxa de partícules amb spin i tenim de l’ordre de
Cada punt de la xarxa seria un espai de Hilbert de dimensió 2.
Aleshores
Aleshores a mida que augmentem el nombre de partícules la incertesa augmenta com a 1/ arrel quadrada de N.
I a partir de físic estadística, el model de Ising, es pot arribar a que la penalització al augmentar el nombre de partícules realment és cosa que implica que és literalment zero (no hi ha incertesa).
Nota extres sobres sobre el fet de mesurar
Extretes de l’Apèndix F dels apunts del Garrido & Pons
“Resumint, l’Stern-Gerlach transforma un estat no entrellaçat , on no hi ha correlacions entre les parts de spin i el moment, i fabrica un estat de sortida entrellaçat on hi ha una correlació un a un entre el moment i l’spin. Per tant, la determinació del moment determina unívocament l’spin. Això és precisament el que ens permet la pantalla. El “clic” en algun detector de la pantalla ens determina quin és el component del moment i, per tant, podem deduir-ne l’spin.”
“El procés de mesura, utilitzant el sistema {estat + aparell detector}, el podem descriure considerant que el sistema segueix una evolució temporal ordinària de la MQ (…) [el que passa però és l’aparell detector és macroscòpic i l’estat estudiat és microscòpic, un té molts graus de llibertat i l’altre només en té un (spin up o spin down) així doncs] quan hi ha interacció entre un estat quàntic i el detector (o entorn amb molts graus de llibertat), l’estat total és un estat entrellaçat entre els dos sistemes i, per tant, es perd la possibilitat d’observar interferència entre les diferents parts del sistema quàntic que han quedat.”
“El fet que la MQ comporti dos tipus d’evolució temporal, una que preserva el principi de super-posició –i que és unitària– i una altra, associada a processos de mesura, ha fet córrer inacabables rius de tinta (debats filosòfics i intel·lectuals).”